Vam anar a parar a la Rioja Alabesa mig de rebot. Teníem unes nits d’hotel a Laguardia, que havíem guanyat en un sorteig, així que vam aprofitar els dies que teníem de descans per visitar la Rioja Alabesa.
Com que des de casa a Laguardia hi havia un bon tram, vam decidir fer una parada a Olite, situat 42 km al sud de Pamplona, i visitar el Palau Reial, que va ser Cort dels Reis navarresos fins la seva incorporació a la Corona de Castella, el 1512.
A més del castell, el poble és molt bonic amb un casc antic que val la penar visitar. A Olite vam poder gaudir també de la seva gastronomia. I és que després de 4 hores de cotxe, un bon vi de la regió i una bona graellada de carn a la brasa, fan recuperar l’esperit a qualsevol!
Des d’Olite vam continuar fins Laguardia, però en comptes d’anar directe, de camí vam decidir visitar Artajona i Puente La Reina. Artajona té un recinte emmurallat, el Cercle d’Artajona del segle XII, amb nou torres i l’església fortificada de Sant Saturní, edifici gòtic del segle XIII.
Puente La Reina és un municipi de Navarra, a només 24 km de Pamplona, és una bonica vila medieval on s’uneixen les dues vies principals del camí de Santiago, cosa que fa que vegis força pelegrins pel carrer. Té un pont romànic molt maco que dona nom al poble.
Val a dir que en aquests dos pobles no vam fer nit, tant sols els vam visitar durant el trajecte.
Laguardia és una petita vila, amb poc més de 1500 habitants, situada 64 km al sud de Vitoria, on passaríem dues nits. Val a dir que aquesta població és molt maca, amb una muralla que envolta el poble i cases senyorials.
El més característic però, és que aquest poble està completament perforat, amb galeries soterrànies excavades pels vilatans durant l’edat mitjana com a defensa durant les guerres i per fugir o sortir de la muralla, sense que els enemics els veiessin. A partir del segle XVI, aquestes galeries es comencen a utilitzar com a cellers. Com a anècdota, durant l’època franquista era obligat anar a missa els diumenges i no és podia treballar. Així que els vilatans, per evitar ser castigats pel règim si anaven a treballar els camps, és quedaven al soterrani de casa ampliant o reparant les galeries. Tantes n’hi ha, que no és permès el pas dels cotxes pel carrer per tal de no enfonsar-les.
Nosaltres vam tenir sort i vam poder visitar un d’aquests cellers privats gràcies a Marian, una bona amiga de Bilbao i gran viatgera.
En aquesta zona és troben cellers tant espectaculars en el seu disseny com la Bodega Ysios o l’hotel del celler de Marques de Riscal, a Elciego, dissenyat per Frank Gehry, que ens recorda el espectacular museu Guggenheim de Bilbao.
Una visita que ens va agradar molt va ser la del dolmen de La Hechicera, doncs allí vam trobar un grup d’arqueòlegs que van estar encantats d’explicar-nos les excavacions que estan fent per la regió. I nosaltres que ens ho expliquessin!
Paisatges preciosos i pobles encantadors, que més podíem demanar? La zona era espectacular i encara ens quedava anar a Labastida per veure a Carol, una bona amiga autora del blog de viatges En el Camino con Moonflower.
Carol ens va fer de guia per la bonica població de Labastida. Els bars de la població serveixen un pinxo i un vi o cervesa a tant sols 1€, els dijous. I que penseu que vam fer? Doncs voltar tots els bars de la ciutat i gaudir d’aquests saborosos pinxos i com no del magnífic vi de la regió!
NOTA: Thabuca, empresa dedicada al turisme del vi, organitza rutes per la regió i et fan un itinerari a mida, si així ho desitges. Les rutes inclouen des de petits cellers no comercials fins cellers més famosos i coneguts, propostes gastronòmiques de tots els estils, tasts de vi, visites culturals, etc… Et dissenyen tota la ruta segons els teus gustos i necessitats. Al ser de la zona, et poden recomanar molts racons i obrir-te portes a llocs molt poc turístics i familiars. Son molt recomanables i per nosaltres va ser tot un encert contactar amb ells.
Pels camins del món 
Aquesta és una de les nostres excursions imprescindibles anualment. Cap a la primavera acostumem a fer una escapa molt semblant. Afegeixo tres punts d’interès:
1. La cooperativa de vins d’Olite: venen un excel·lent vi rosat de navarra a uns preus boníssims…
2. La calle Laurel a Logroño: on hi ha tots els bars de pintxos, un regals per als sentits, sobretot al del gust. Seria capaç de fer els 400 km que separen casa nostra de Logroño només per menjar un pintxo de xampinyó en un bar que hi ha que només fan aquest tipus de pintxos…
3. La calle carnicerías a Tudela: ídem, uns pintxos magnífics. A Tudela a la zona de El Muro, hi ha el restaurant Jose Luis, on fan uns pintxos magnífics, sobretot un que es diu “cojonudo” (brioix, sobrassada i ou de guatlla, tot enfornat…).
Una forta abraçada!
Carai, ja veig que coneixeu la zona! Per quan un post sobre aquests llocs que esmentes? 🙂
Nosaltres ens vam centrar en la zona de Laguardia i d’aqui vam anar a Bilbao a visitar una amiga.
M’agrada molt el país vasc, llàstima que ens caigui tant lluny!
Una forta abraçada!!
M’grada aquest article! 😉 Les fotos són fantàstiques per cert!
Moltes gràcies per les mencions i sobretot un gran plaer haver-vos fet d’amfitriona! Espero que torneu aviat per aquí i repetim el pintxo-pote i el que convingui 😀
Molts petons
Gracies a tu per les teves atencions! Esperem tornar per aquesta zona i repetir el pinxo-pote!!
Petons!