El nostre viatge és de 9 dies i hem decidit fer un itinerari relaxat que ens permeti gaudir de les coses que visitem. Així doncs, hem arribat a Marràqueix (ciutat que teníem moltes ganes de conèixer) i hem contractat una excursió organitzada per creuar l’Atlas fins les grans dunes de Erg Chebbi, deixant per més endavant una visita més profunda a la resta de les ciutats imperials.
- Dia 1: Barcelona–Marràqueix
- Dia 2: Marràqueix
- Dia 3: Marràqueix- Vall del Dadès
- Dia 4: Vall Dadès- dunes Erg Chebbi
- Dia 5: Dunes Erg Chebbi-Marràqueix
- Dia 6: Marràqueix
- Dia 7: Marràqueix
- Dia 8: Marràqueix-Casablanca
- Dia 9: Casablanca-Barcelona
MARRÀQUEIX
Marràqueix, la ciutat vermella, una de les més importants ciutats imperials, es troba situada al Marroc central i atreu a mercaders i comerciants del mig i de l’alt Atlas; també a molts turistes. És una ciutat activa, famosa pels seus mercats i festivals, tot i que la seva màgia es troba en el centre de la medina: la Plaça Djemaa el-Fna: immensa, és escenari d’un dels majors espectacles del món i per aquest motiu ha estat declarada Patrimoni Oral de la Humanitat per la Unesco.
Durant el dia es poden trobar venedors de fruites seques, sucs de taronja, tatuadores de henna, cistells de vímet… cap a la tarda apareixen els encantadors de serps, ballarins, músics de gnaua (música tradicional). Quan cau el sol, les ombres donen pas a l’encisador espectacle de les paradetes de menjar, el fum que omple tota la plaça i els seus voltants, l’olor a carn a les brases, salses picants, cargols i tè, conta-contes, malabaristes, venedors d’herbers màgiques, … No és possible passejar per la plaça a aquestes hores sense parar-se a menjar alguna cosa, ja sigui per l’aroma que se’n desprèn com pels molts cambrers que et conviden a seure a la seva parada. És un dels moments més encisadors de tot el dia.
L’altre atractiu de Marràqueix són els seus socs: els carrers laberíntics del nord de la plaça Djemaa el-Fna són una increíble mostra d’artesania; animats carrers plens de gom a gom de tota mena de productes (ceràmica, robes de mils colors, sandàlies i babutxes, catifes, instruments musicals, antiguitats, espècies…). Passejar sense rumb per aquests carrers és, juntament amb la plaça Djemaa, un dels plaers tot viatge al Marroc. Recordeu que és imprescindible regatejar molt i no preguntar un preu si no s’està realment interessat en l’objecte.
La mesquita Koutoubia, situada a uns 300 metres d’agradable passeig des de la plaça Djemaa el-Fna, és un clàssic exponent de l’arquitectura marroquí-andalusí, juntament amb la Giralda de Sevilla i la Tour Hassan de Rabat. L’interior de la mesquita està tancat als no musulmans, com la majoria de les mesquites marroquines, però la Koutoubia, engalanada pels seus jardins i amb el seu minaret de 70 metres d’alçada, és preciosa especialment a la caiguda del sol i quan s’il·lumina per la nit.
El Museu de Marràqueix, es troba situat en un preciós riad del s.XIX. El pati central, cobert, està engalanat amb tres fonts i rodejat de galeries amb exposicions temporals.
La Koubba Ba’adyin, i la plaça, madrassa i mesquita Ben Youssef es troben al nord dels socs i mereixen una visita. Al seu costat, seguint una mica més cap al nord, l’antiga madrassa (escola teològica més gran de tot el Magreb) és un dels monuments més importants de tot Marràqueix. És molt bonica i un lloc molt tranquil i el seu pati central, descobert, és un tota una delícia.
Jardí Majorelle, actualment propietat del modista francés Yves Saint-Laurent, és un fabulós jardí amb tot de cactus, palmeres, canyes de bambú, l’estanc i la gran casa de color anyil. És un meravellós refugi del calor del matí, però val la pena visitar-lo a primera hora, doncs sempre és ple de visitants. L’entrada costa 30DH. Està una mica allunyat i caldrà agafar un taxi.
Jardí Menara, es troba a uns 2km de la mesquita Koutoubia i és molt popular entre els habitants de la ciutat. És un gran camp d’oliveres, molt tranquil, amb un gran estanc central dominat per un pavelló que data de 1866. La fotografia és preciosa però, si no es disposa de massa temps, potser no val massa la pena.
Tombes Saadianes, mausoleu fundat pel sultà Mulay Yazid al s. XVI. Consta de dos edificis separats per un jardinet agradable. A la petita sala central –on es troba enterrat el sultà- el sostre és de fusta de cedre suportat per dotze columnes de marbre de Carrara i tota la sala delicadament decorada.
Ruta de les Kasbah: Aït-Ben-Haddou, Vall del Dadès, Gorges del Todrà, Tinerhir, Merzouga i les dunes d’Erg Chebbi.
Com arribar-hi. Vam pensar que amb els dies que disposavem, era molt difícil arribar amb transport públic, fins a les precioses dunes taronja de Erg Chebbi . Per això vam contractar una excursió organitzada de 3 dies que ens portés fins Merzouga, visitant els punts més interessants en el pas per la “ruta de les Kasbah”. Ho vam contractar amb l’empresa Sahara Expedition que incloia el transport, l’allotjament i la mitja pensió. La veritat és que va ser un recorregut llarg i pesat en quan a quilometratge (600 km d’anada i 600 de tornada) però realment va ser una experiència inoblidable l’arribada a les dunes o el passeig en dromedari durant la posta de sol i sopar i dormir a la haima.
Coses a veure. Sortim a les 07.00h de la seu de Sahara Spedition. L’ascensió pel port Tizi N’Tichka és dura però el paisatge impressionant, amb les muntanyes semi-nevades de l’Anti-Atlas al fons.
Kasbah Aït Ben Haddou. És una de les kasbah més exòtiques i més ben conservades de tot l’Atlas, gràcies als ingressos per a la restauració i conservació obtinguts per ser escenari de més de vint pel·lícules, entre elles Lawrence d’Aràbia, Jesús de Natzaret o Gladiator. Actualment es troba sota la protecció de la Unesco.
Hi arribem després de 4 hores, havent fent diverses parades en llocs panoràmics.
Vall del Dadès. Ens aturem a fer diverses visites pel camí (Ouarzazate, Kelaa M’Gouna-Vall de les Roses-) i arribem a les 18.00h a la Vall del Dadès. És un lloc preciós, amb el contrast de la terra color argila, el cel blau intens i la fértil vegetació de la vall. Ens allotgem a l’Hotel le Vieux Chateaux du Dadès, un hotelet a la mateixa vora del riu i a dos passes de les gorges, amb habitacions netes i molt acollidores. Ens preparen una deliciosa sopa, cuscús i macedònia. L’estada és molt agradable.
Recordeu de preparar una motxilla amb només allò indispensable per a la nit següent a la haima, ja que en dromedari només podreu portar una motxilla no gaire plena per cap i una ampolla d’aigua. Sobretot no us oblideu de portar un petit sac de dormir o un “sac-llençol”
Tinerhir. Sortim ja de bon matí i visitem un dels seus palmerals, emplaçat sota una vall adornada per l’antic ksar. Fem una molt agradable passejada per entre els camps de conreu i penetrem al ksar, la fortalesa, on ens mostren l’art de telar catifes berebers i passem una estona molt agradable bevent té amb menta i escoltant històries de la vida diària bereber.
Vall del Todrà. Ens esperen en un dels molts restaurants de la vall per dinar, però la visita ens decepciona bastant ja que s’ha asfaltat una pista que arriba fins la mateixa gola i allí mateix s’emplacen diversos restaurants.
Dunes d’Erg Chebbi. Finalment arribem a les magnífiques dunes i se’ns passa el cansament de seguida: el paisatge és màgic: les dunes canvien de tonalitat a cada segon -del taronja al daurat i d’aquest al vermell- l’extensió desèrtica et deixa sense alè i el passeig en dromedari fins a la haima que ens espera amb el fogó engegat és una altra sensació que s’ha d’assaborir.
Sopem plegats un tahine deliciós a l’estil bereber….. volem dir, sense coberts. Escoltem cançons tradicionals, molt animades, i passem una nit molt agradable sota les estrelles.
Al dia següent, la tornada s’inicia a lloms de dromedari quan encara és de nit, per veure la sortida del sol. Quan deixem les dunes i després d’esmorzar, iniciem la llarga marxa fins Marràkech, 600 km que preferim gaudir-los….dormint.
CASABLANCA
Encara que Rabat és la capital del Marroc, Casablanca és la ciutat més gran i moderna i esdevé la capital econòmica del país, amb un port molt important que gestiona quasi el 60% de tot el seu tràfic marítim. La ciutat destaca pels seus contrastos, ja que es combinen elements propis de qualsevol ciutat europea (les dones no porten vel i es vesteixen a la manera occidental) amb elements tradicionals marroquís, com és la gran mesquita de Hassan II, on es reuneixen molts joves per fer les seves pregàries.
Mesquita de Hassan II. És el tercer monument religiós més gran del món i té un impressionant minaret de 210 m d’alçada que ja és el més alt del món. Es troba emplaçat guanyant terreny a l’Atlàntic, cosa que li dóna una imatge molt bonica. Data de 1993 i fou construït per celebrar el 60è aniversari del rei. Al seu interior s’hi poden aplegar 25.000 persones i fins a 80.000 a les explanades que l’envolten; disposa de portes elèctriques, sòl amb calefacció central i una coberta mòbil que fa que el sostre s’obri o es tanqui totalment. Hi van treballar en la seva construcció deu mil artesans i es van invertir més de 600 milions de dòlars, sufragats en gran part per aportacions particulars. Personalment, creiem que s’hagueren pogut invertir en hospitals, escoles i promoció econòmica, per garantir la sanitat i l’educació i potenciar el mercat intern; d’aquesta manera els nois, encara nens, potser no s’amagarien al costat de les rodes dels camions que van cap a Espanya o no arriscarien la vida en una “patera” per buscar una futur més amable a l’altra vora del Mediterrà.
Però l’impressionant monument mereix una visita, sobretot perquè és dels pocs monuments islàmics obert als no musulmans, al Marroc. És necessari contractar una visita guiada per veure l’interior i es poden escoltar els comentaris en castellà. Les visites són del dissabte fins el dijous, a les 9.00, 10.00, 11.00 i 14.00 i el preu són 120 Dh.
Com arribar a Casablanca, des de Marràqueix. Hi anem en tren, el trajecte dura entre 2-3 hores i es poden comprar els tiquets online. No busqueu Casablanca a la web de trens doncs no la trobareu, ja que surt pel nom de l’estació. Millor busqueu-la manualment al mapa que té la pròpia web.
Informació general del pais
Diferència horària. GMT +1
Visat. Els ciutadans amb passaport espanyol i dels Estats Units no necessiten visat per entrar al Marroc, només es requereix tenir el passaport en vigor. L’estada màxima inicial és de 90 dies.
Moneda. La unitat monetària és el dirham (Dh; es pronuncia diram). Se solen acceptar euros, però és preferible realitzar tots els pagaments en moneda local. Es poden canviar els euros en qualsevol banc i en molts hotels.
Salut. No hi han vacunes obligatòries per entrar al Marroc. Nosaltres sempre recomanem viatjar amb la vacuna del tètanus (10 anys de durada) i la de la febre tifoide (de 3 a 5 anys). Segons a quins països, igualment recomanen¡m la vacuna de la ràbia (10 anys) pel possible contacte amb animals.
Seguretat. Marroc és un país segur per a viatjar i la majoria dels seus habitants són gent amable i honesta. De tota manera, els llegendaris “timadors” i oportunistes segueixen sent una part inevitable de tot viatge al Marroc, sempre amb la idea d’oferir-te els seus serveis com a guia o els serveis d’algun familiar com a taxista, vendre’t algun objecte d’artesania… De vegades es comporten de manera persistent, però només caldrà rebutjar-los de forma educada (és més efectiu fer-ho en àrab: lá shukran –no, gràcies) i donar la sensació de saber on es va i de seguretat o bé dissimular.
Transport
Avió: És una bona opció considerar els vols interns si es disposa de poc temps, aprofitant els descomptes que pot oferir la companyia Royal Air Maroc amb la compra del bitllet del vol internacional.
Tren: La companyia estatal disposa d’una de les xarxes ferroviàries més modernes d’Àfrica i connecta les principals ciutats. Creiem que és la millor opció ja que els trens són molt còmodes i puntuals. Disposen de lliteres -ideals per trajectes llargs- i primera i segona classe. Aquesta última és la més adequada, ja que no sol haver-hi diferència amb la primera. Això sí, val la pena córrer una mica abans de pujar al tren, ja que solen anar plens i s’agrairà disposar d’un bon seient. Els bitllets es compren a la mateixa estació ferroviària i en el mateix moment de pujar.
Autobus: Marroc compta amb una extensa xarxa d’autobusos i moltes companyies privades, però totes les guies recomanen l’empresa estatal CTM. Normalment, caldrà reservar amb antel·lació.
Allotjament. Hi ha una extensa varietat d’allotjaments: hotels barats, sense estrelles, nets, no tant, riads, luxosos hotels… i moltes alternatives de preu mig i alt.
Gastronomia. El plat nacional, d’origen bereber, és el cuscús, ja sigui de pollastre, de corder o només de verdures. Se serveix la sèmola recoberta de l’estofat de verdures i carn.
Un altre famós plat és el tajine –un guisat de carn i verdures- que es cuina molt lentament amb carbó vegetal en un recipient de fang (el tajine, amb plat pla i tapa cònica, d’aquí el seu nom).
La harira és la sopa marroquina més famosa: un caldo espès a base de carn, llenties, sigrons, verdures i herbes fresques. És deliciosa. Se sol prendre amb una cullera de fusta que té una forma bastant peculiar que ens farà riure una estona.
El Khubz és el pà del Marroc, rodó i pla, molt bo, ja que normalment es cuina en forns de llenya.
Pels camins del món 