La llet i les torrades gegants de pa de sandwich casolà no poden estar més bones i la llet té gust de llet. Sens dubte, el menjar ha estat el millor de l’hotel. Marxem a Pelling amb la promesa d’agafar-ne un en millors condicions. Aquest fred es inaguantable.
A la petita caseta de venda de bitllets, fan cua unes monges cristianes, dos monjos budistes amb una nena que tot just comença a caminar, uns quants indis i nosaltres dos. En aquesta regió, les diferents religions conviuen pacíficament.
Les monges semblen fer-se càrrec de nosaltres i ens indiquen en quin jeep hem de pujar. S’asseuen als seients del mig, nosaltres darrera amb un noi universitari, que parla anglès fluidament, i una noia tibetana.
Des de la bonica Darjeeling, a l’estat de Bengala Occidental, fins a Pelling, al Sikkim, la carretera puja i baixa, tomba i gira, seguint els atzarosos plecs dels Himàlaies, altius cims que empenyen i forcegen per vestir-se de blanc a 8.598 metres d’altura. Per a la gent de Sikkim, aquell dit que quasi grata el cel és el sagrat Kangchendzonga. Per als estrangers, és el tercer cim més alt del món, temut i admirat darrera de l’Everest i el K2.
La carretera és estreta i està en molt mal estat. Els ocupants dels costats de les finestres ajuden al conductor a orientar-se quan fa marxa endarrere i en els revolts. Es terrorífic, així que mentre Núria prova d’esbrinar més sobre el Diwali, xerrant amb el noi universitari, jo opto per imitar la noia tibetana que, posant el cap sobre la meva espatlla, aprofita per dormir. El jeep sembla una gran batedora i en un revolt, el meu cap troba com a coixí el seu. Ja no el trauré d’aquí.
Una hora i quaranta-cinc minuts després arribem al check-point d’entrada al Sikkim. Ens segellen el passaport com si d’un altre país es tractés i continuem el viatge. Potser si que és un altre país, les carreteres estan en molt bon estat!
En un no rés arribem a Jorethang on hem de canviar de jeep. Només la noia tibetana i nosaltres continuem viatge, la resta es queda aquí. Ens enfilem altre cop per la muntanya, el paisatge es diferent. Hem deixat enrera els camps de tè i ara es bosc combinat amb camps d’arròs ben verds. Fa molt de goig.
A Geyzing hem de canviar altre cop de transport, la noia tibetana ens diu que ella també va a Pelling i que la seguim. Un últim jeep ens deixa al petit llogaret, tot just passar la bonica porta d’accés al monestir de Pemayangtse.
Aquest cop l’allotjament és de més qualitat que el de Darjeeling, també més car. Però l’habitació es enorme, amb un gran finestral des d’on es veuen les muntanyes, un bany d’estil occidental i llit de matrimoni. El personal es molt atent i afable i realment s’està molt a gust. Només hi ha allotjada una altra parella, d’uns cinquanta anys, anglesos i amb residència a Delhi, que es desplacen en jeep llogat i son molt antipàtics amb tothom.
Dinem al mateix hotel, una mica d’arròs amb llenties estofades i verdures al curry i sortim a visitar el poble. Pelling és petit, amb només dos carrers de noms tan senzills de recordar com High Pelling i Lower Pelling. Arrecerat en els pendents encara suaus de la gran serralada, és el punt de partida de l’anomenada Ruta dels Monestirs, que es dirigeix al llac Ketxeopalri i als llogarets de Yuksom, Tashiding i Ravangla, per meravellar-nos amb els seus gompes.
Pelling: els monestirs de Pemayangse i Sangachoeling
L’endemà, ens llevem de bon matí amb la intenció de visitar els dos monestirs de Pelling i les ruïnes de Radbentse, l’àntiga capital de Sikkim. Hem decidit fer-ho caminant, ahir vam passar massa hores damunt del jeep.
Esmorzem a l’hotel de davant, que és més barat i hi han més viatgers amb els quals podem intercanviar informació de com fer la Ruta dels Monestirs. Amb la panxa plena, enfilem camí amunt buscant el monestir de Pemayangtse. La gran porta, amb molinets d’oració a banda i banda, ens convida a passar. El camí continua ascendint, envoltat de banderoles d’oració tibetanes agrupades per colors.
El Gompa Pemayangtse –literalment, lotus sublim i perfecte– ens espera, complagut, per reconfortar-nos amb la verdor del paratge i l’espiritualitat de l’entorn.
A la cresta s’alça imponent el monestir. S’escolten cants d’oració i música. Entrem.
Els monjos estan asseguts, amb les cames creuades, recitant mantres amb veu aguda i gutural. Sis nens monjos fan veure que resen però estan més pendents de nosaltres que de l’oració. Els monjos més grans, ens miren de reüll i ens conviden a pujar a la sala de dalt, on hi ha una gran vitrina amb estatues ricament pintades d’Avalokiteshvara, el Boddisathva de la Compassió. També n’hi han del sabi Padmasambhava que va introduir el budisme tàntric al Tíbet. També hi han mascares, usades durant les impressionants dances Txam, durant l’any nou, i altres figures que no aconseguim identificar.
Uns dos kilòmetres més enllà, les ruïnes de Radbentse ens porten altre cop a suar. El camí s’eleva en busca del cim de la muntanya, de pedra relliscosa. Uns cartells ens animen a seguir el camí: “no estiguis cansat, una cosa excitant t’està esperant a 450 metres”.
I el que ens espera son les ruïnes del Palau Reial de Radbentse, que fou la segona capital de l’antic regne de Sikkim, entre els anys 1670 i 1814. La capital fou arrasada per la invasió nepalí, i forma part del circuit religiós que inclou Pelling, Yuksom, el llac Kecheopalri i Tashiding.
Tocar dinar. Un pollastre tandoori ens dona energies per visitar l’altre monestir del poble, Sangacholling, el segon més antic de Sikkim. Situat en el cim d’una muntanya punxeguda, més alta que ampla, i envoltat de banderoles sembla que es rigui de nosaltres. Seguint el carrer Alt Pelling fins al final, una pista de terra ens condueix, en no menys d’una hora i mitja d’empinada ascensió, al Sangatxoeling Gompa, el segon monestir més antic del Sikkim.
– Patireu si voleu visitar-me i se us farà de nit en l’intent – Sembla que ens digui.
I així és. Amb el cor desbocat, patim la forta pujada fins que s’acaba el camí. Ara tocar tirar pel recte, per un relliscós sender de mig metre d’amplada, entre pedres i terra seca i algun arbre caigut. A prop, es veu gent treballant en el que algun dia serà el camí, si les pluges no el fan malbé.
El monestir es molt bonic. Un home ens explica que es famós per les seves pintures murals, molt antigues. Es finança amb donacions de diferents països. Però malauradament està tancat i no el podem visitar, així que tornem a Pelling abans no es faci de nit. Toca fer motxilles altre cop ja que demà marxem a Yuksom. Hem decidit deixar una motxilla a l’hotel, per recollir a la tornada, i marxar amb el just.
I si casualment ens deixem caure per Sikkim durant el mes de novembre, la festivitat del Diwali animarà cada nit el carrer amb joves que ballen i canten alegres melodies típiques del Nepal i de les muntanyes de l’Himàlaia.
Davant l’hotel es munta un petit escenari i en caure el sol comença la gresca: un noi toca la bateria, un altre la guitarra i un tercer va cridant els noms de les persones que sortiran a cantar. Però aquí tothom canta i també balla. Ens afegim a la festa!
Pots llegir tots els articles d’aquesta regió a l’etiqueta Sikkim
Pels camins del món 
MOlt xulo el post!!! Quan és el Diwali a Sikkim???
El Diwali se celebra al mateix temps a tota l’India. Sol ser a l’octubre-novembre, va variant.