Des del capdamunt del gompa de Thiksey, asseguda sobre la barana de pedra de davant la biblioteca, els ulls no són capaços d’encabir tanta bellesa i la ment, endormiscada enmig els sons dels mantres, dansa per la vall proclamant a veus que ha trobat el paradís.
Davant meu s’estén una planícia desèrtica d’arena fina, esquitxada de vegades per txòrtens esberlats i cases blanques amb teulada de fusta. Un riu Indus marronós, ple a vessar per les recents inundacions, parteix en dos la plana i rega les seves vores, abans de marxar serpentejant en direcció el Pakistan. Volten l’escena unes muntanyes colosals de cims sempre blancs, que prenen cadira davant d’aquest amfiteatre natural.
Meditació
Les portes del temple estan entreobertes, deixant escapar un suau olor a encens que córre fugisser cap a l’exterior. Un monjo vell puja les escales arrossegant la túnica al seu pas. Empeny les portes cap a endins i em convida a passar. “puya”, em diu. La sala d’oracions s’obre davant meu, fosca i calmada, il·luminada per dèbils llums de mantega que trontollen enmig les ofrenes. Al fons, imatges de budes engalanats amb banderoles i bitllets, arròs per quan tinguin gana, aigua per calmar la sed.
Prenc lloc en un racó, les cames creuades, la mà dreta protegint l’esquerra, els dits polses en contacte per deixar l’energia fluir. Poc a poc entren els monjos, semblen lliscar sobre el terra de fusta, tènues ràfagues de color grana en tranquil·la processó. Prenen seient sobre les tarimes i despleguen el seu llibret d’oracions.
La puya s’inicia amb una sola veu, una pregària melòdica que ressona dins la sala. S’hi afegeixen les altres veus, guturals i profundes, creant-ne una de sola que flueix a un ritme acompassat. Mots inintel·ligibles, sense interrupcions, un cant que ascendeix, puja i s’eleva i es fa frenètic. Tanco els ulls i deixo anar la ment, que nedi entre els cants, sense pensar, lliure, seguint les onades dels sons dels mantres, gaté gaté paragaté parasangaté bodhishava… deixa’t anar, lluny, més lluny, cada cop més lluny…”.
No en tindré prou amb el matí. Passada l’hora de l’àpat, passejaré pel pati assolellat, m’enlluernaré altre cop amb el rostre seré del Buda Maitreya, batxillejaré tots els altars i ensumaré l’encens de les ofrenes fins que, sense adonar-me’n, hauré deixat en aquest racó de món un altre trosset del meu cor. Com m’ho faré per tornar a recompondre’l?
Informació de Ladakh a la guia de viatge.
Pels camins del món 
4 thoughts on “Per la Ruta dels Himalaies: Meditació al gompa de Thiksey”