Voltar i més voltar. Rodar i tornar a rodar. Posar-se en marxa, acomiadar-se i tornar a començar. Com la roda de la vida, el viatge aporta alegries i tristeses, sorpreses i rutines. Visitar un monument, una ciutat… una altra postal en la memòria. I viure? I sentir? Volem viatjar com si allí visquéssim, impregnar-nos de les costums, aprendre… per què una estupa es volta sempre per la dreta? per què el temps es medeix diferent a orient? perquè el cant d’un mantra acarona l’esperit?
Aquest és el tercer cop que visitem Índia i el segon Nepal, i una altra vegada hem passat de llarg del Taj Mahal. Altre cop hem deixat de costat la ruta fixada i ens hem guiat pel que sentíem en cada moment, per l’aire que respiràvem, pel nostre esperit. Aquest cop hem viscut, hem sentit, hem olorat, hem format part. I hem après una miqueta més.
Ladakh i Boudhanath ens han ensenyat que en un viatge es poden fer més coses que capturar un instant en una fotografia. Ens han ensenyat que es pot viure dins d’una postal i descobrir de què estan fets els colors del cel, l’olor que fa l’encens o el calor que dóna la llum d’una espelma.
Moltes gràcies a tots els què ens heu estat seguint. Moltes gràcies pels vostres comentaris i missatges, que tant ens han acompanyat. Moltes gràcies a tots els amics que hem anat trobant: Rodrigo, Yarno, Ram, Tsering, Tania, Sebastian, els nois de Ràdio Grace FM… i tants d’altres.
Moltes gràcies Hafeez per les llargues xerrades a la teva botiga gaudint d’un deliciós te caixmir. Fins un altre any… Inshalah!!
I per acabar, moltíssimes gràcies Angchok, Lhamo i tota la família Barath per la vostra hospitalitat. Segur que ens veurem ben aviat!!
El viatge ha estat genial!!
Tots els articles d’aquesta regió els trobareu sota la categoria Ladakh. Així mateix, aquesta entrada forma part de la ruta de 3 mesos per l’Índia, que trobareu sota l’etiqueta India de nord a sud.
Pels camins del món 
Potser en aquets moments ja sou camí a casa…, a una de les vostres cases, perque desprès d’aquest viatge en teniu d’altres amb uns amics que us han acollit amb el cor.
Sigueu ben vinguts i segur que hi tornareu…
oyoyoyooy… que ens fareu emocionar…
Gràcies a vosaltres per existir i fer-nos riure dia rere dia, des d’aquí, des d’allà… des d’on sigueu…
I gràcies per compartir amb els “pobres currantes” totes aquestes sensacions i vivences, perquè al cap i a la fi… què és la vida sinó gaudir del moment???
Salut, i un petó mooolt gran…
La portería continua oberta, haureu de fer moltes hores extres per recuperar…bon viatge de tornada a casa
Bueeeno… estic contenta de les experiències que héu viscut i molt contenta de que aviat ens retrobarem. La tornada a casa, també és una part important del viatge… moltes gràcies per aquests bons moments compartits!Un petonàs!!!!!
OH!!!!! Sniff!! gairebé ploro. M’ha encantat seguir-vos. llegir, veure les fotografies i volar amb vosaltres ha estat meravellós. Gràcies!!! Viatjar és curiós oi?? és un moviment cap a fora que acaba en una ola gigantina que t’omple per dins, oi? Petonets!!!
ara, toca somiar en els propers viatges!
bon viatge tornada!