El monestir de Khor Virap
A 30 km de la capital d’Armènia, es troba el monestir de Khor Virap, situat sobre un petit turó, amb vistes a l’Ararat. La marshrutka ens deixa a la cruïlla, a uns 1000 metres del monestir, una distància que hem de recórrer caminant a ple sol, amb una calor asfixiant. Just abans d’arribar creuem un cementiri. Algunes de les tombes mostren imatges dels difunts, esculpides a la làpida. A pocs metres d’allí, sota l’ombra d’un arbre, uns homes ens fan senyals amb el braç perquè ens hi acostem. Estan menjant. Ens conviden a compartir la seva beguda, que no és altra cosa que vodka. És l’herència soviètica, un problema greu d’alcoholisme que es repeteix en la majoria d’ex-repúbliques soviètiques que hem visitat. Declinem la invitació i continuem caminant cap al monestir.
Khor Virap és famós per ser el monestir on, durant 14 anys, va ser empresonat Gregori l’Il·luminat, l’home que va difondre el cristianisme a Armènia, allà pel segle III. El monestir és més petit del que pensàvem i malgrat ser dissabte gairebé no hi ha gent. Visitem la capella principal i el pou on va ser empresonat. Per accedir hem de baixar per unes escales de ferro, a través d’un forat vertical. La cel·la, més aviat una cisterna, és petita i hi ha molta humitat. Costa de creure que algú hagués sobreviscut aquí tants anys en captivitat.
Per anar a Khor Virap cal anar amb metro fins a l’estació de Sassountsi David i allà agafar la martshrutka, que triga mitja hora a arribar.
El monestir de Geghard
Visitar el monestir de Geghard no és senzill en transport públic, ja que localitzar el punt des d’on surten les marshrutkas és complicat. A més, ens deixen en un poble proper, a uns 4 km del monestir. Allà, encara que hi ha taxis esperant clients, decidim intentar arribar fent autoestop i no triguem gaire en pujar al cotxe d’una viatgera d’Slovenia que també va de visita. Encara que estrets, ja que som sis persones al vehicle, a ella no li importa: és la seva forma de tornar les vegades que l’han portat en autoestop, ens diu. I nosaltres encantats!
El monestir està ple de gent, hi ha molt bon ambient. És indubtable que hem encertat en venir en diumenge. El monestir, situat entre muntanyes i penya-segats, està construït contra una paret de roca, que ha estat parcialment excavada per fer algunes sales. El monestir té aquest aire antic que només alguns monuments mostren, amb les parets negres del fum de les espelmes. Va ser fundat al segle IV per Gregori l’Il·luminat, al lloc on hi havia una font sagrada. El nom significa “Monestir de la Llança” ja que s’explica que aquí va ser portada, pel Apostol Judes Tadeu, la llança que va travessar a Jesús. Tot i que actualment es conserva al museu Echmiadzin d’Erevan.
Visitem el monestir en un ambient festiu, marcat per càntics l’alegria de la gent. Molts són turistes armenis, vinguts des de l’estranger per passar les vacances a la seva terra.
Ens fixem que, abans de l’entrada a l’església, la roca presenta un forat a uns tres metres d’altura, on la gent tira pedres intentant “fer cistella”. Ens diuen que és és per demanar un desig. Curiosament, uns mesos més tard, observarem la mateixa pràctica en una àrea sagrada de Langmusi, un petit poblet del Tibet Històric, i pensarem en el llarg fil de seda que ha unit aquesta pràctica, entre dos pobles tant distants, geografica i culturalment.
Per anar al monestir de Geghard cal dirigir-se a la parada de Gai Poghots i allà agafar una marshrutka fins Garni. Un cop allà podeu agafar un taxi o fer autoestop.
Podeu llegir més entrades d’aquest pais a la categoria Armènia i sobre aquest viatge des d’Istanbul a Xian, a la categoria Ruta a Orient.
Pels camins del món 