Situat a l’est de Turquia, Ahlat ha estat al llarg de la història un centre important, degut a la seva situació estratègica i bellesa natural. En l’actualitat, la ciutat és coneguda pel seu cementiri de l’época seljúcida.
En aquest darrer viatge a Turquia havíem decidit viatjar al llac Van, per visitar el cementiri seljúcida d’Ahlat, un dels exemples més bonics de l’arquitectura turc-islàmica, que des de l’any 2000 està com a candidat per formar part del Patrimoni UNESCO.
Hi ha sis cementiris a Ahlat, però el de Meydanlık és el més gran i més important. Indiquem al conductor del dolmus que hem agafat a Tatvan, que ens deixi a l’entrada situada a les afores de la ciutat. No hi ha ningú a la taquilla, així que entrem sense pagar.
Tot i que la història de Ahlat es remunta al 900 aC, a l’era de la civilització d’Urartu, la ciutat és famosa sobretot per aquest cementiri d’esteles medieval, que data dels segles XII-XV dC. El cementiri revela moltes dades importants sobre el període al qual pertany i les diferents religions i cultures que en un moment o altre van habitar la regió.
El dia està ennuvolat i fa molt fred, doncs estem al novembre. Anem força abrigats, amb barret de llana, coll i guants. En un dia com aquest l’aspecte del cementiri, amb ocellots negres sobrevolant les esteles, és bastant tètric. Però de tant en tant, algun raig de sol surt entre els núvols i ens alegra el moment.
Les primeres esteles que veiem son les més grans. Sembla que com més altes, més important era el difunt. Estan fetes amb toba vermella de la regió. Hi ha inscrits intricats patrons geomètrics, lletres cúfiques i motius florals, a més del nom del difunt, els versos de l’Alcorà i de vegades el nom del constructor de la tomba. En algunes també hi ha esculpits dracs o llums d’oli, en funció de la professió del difunt o simplement per decorar.
Segons estudis realitzats, hi ha més de 8.000 tombes, 1.500 de les quals estan en perfecte estat i es calcula que encara queden algunes fosses no descobertes. En l’actualitat s’estan portant a terme treballs de restauració i això ha permès descobrir-ne de noves.
Passejant pel cementiri perdem la noció del temps i es fa l’hora de dinar. Treiem de la motxilla uns ous durs i fruits secs, que hem agafat de l’esmorzar, i ens els mengem intentant atrapar un raig de sol, que mira de sortir entre els núvols.
Ulu Mausoleu
Havent dinat sortim per la mateixa entrada, per anar a veure l’Usta Sagirt Kümbet, un mausoleu mig amagat entre les cases veïnes. És el mausoleu d’un cabdill selyúcida, construït a finals del segle XII, que fa 20,63 metres d’alçada i està coronat per un sostre cònic de pedra. L’estructura dodecagonal, de pedra vermellosa, té una longitut de 9×9 metres i està considerat el més alt de Turquia. Com tots els mausoleus d’Ahlat, la planta baixa, parcialment sota el nivell del terra, era per al difunt momificat, mentre que el pis superior era una sala d’oracions i contenia un sarcòfag buit i simbòlic.
Mausoleu i mesquita de l’Emir Bayındır
Havent visitat el mausoleu, tornem al cementiri per sortir per la porta nord. Allí, al costat d’una petita mesquita de pedra, hi ha el mausoleu construït l’any 1481 per al cap i propagador de la fe, l’Emir Bayindir. Aquest mausoleu té una arcada oberta de columnates, que sosté la seva coberta cònica, a la que no podem accedir, ja que una reixa de ferro ens barra el pas.
Altres mausoleus a Ahlat
Des del mateix cementiri de Meydanlik, es pot veure el mausoleu Hasan Padisha. Després de l’Ulu Mausoleu, aquest és el segon monument funerari en importància d’Ahlat i va ser construït per a Hüsameddin Hasan Aka i el seu visir Hasan Ali.
Sortim ja del cementiri i des del mausoleu de l’Emir Bayindir continuem caminant en direcció al poble, per un camí perpendicular, el Görgenler Cadedsi, per visitar altres mausoleus de la zona. El primer que trobem és el de l’Emir Ali, un petit mausoleu vora el camí, que data del segle XII.
Una mica més enllà, en una finca privada, veiem un altre mausoleu. Accedim a l’interior, però els lladrucs d’un gos ens fan tornar enrere i ens hem de conformar amb una foto a certa distància, que no és suficient per llegir el cartell i saber a qui pertany.
A punt d’entrar a la ciutat podem veure el Cifte Kümbetler, els mausoleus bessons que daten del segle XIII. La cúpula més gran és va construir per a Bugatay Aka i Şirin Hatun, mentre que l’altra cúpula pertany a Hüseyin Timur i Esen Tekin Hatun.
Hi han més mausoleus i edificis històrics a la regió, però la manca de temps i de transport propi ens impedeix veure’ls. Així que continuem caminant cap al poble i ens dirigim al centre per agafar el dolmus de tornada a Tatvan, que com en l’anada surt quan està ple. Però no ens hem d’esperar massa i una hora després ja estem a Tatvan, on farem nit.
Els cementiris històrics d’Ahlat són els cementiris turc-islàmics més grans del món i feia anys que els voliem visitar. I hem de dir que no ens han decepcionat, si no ben al contrari.
A Tatvan el primer que fem és anar a comprar bitllets de bus, ja que demà marxem a Midyat, amb la idea de visitar algunes de les esglèsies siríaques de la regió.
Ahlat, info pel viatger
On ens hem allotjat: El bus de la companyia Metro, que hem agafat a la ciutat de Van, ens deixa al centre de Tatvan, al costat d’un centre comercial i del hotel Karaman. I és en aquest hotel on decidim passar la nit; habitació doble, amb bany, calefacció i bon esmorzar per 190 TRY. Hotel bàsic però recomanable.
Com anar des de Tatvan a Ahlat: La forma més senzilla és en dolmus, les tradicionals minivan de Turquia. Surten cada hora (i quan s’omplen) des de la cruïlla dels carrers PTT i Hal Caddesi, a uns 150 metres de l’hotel.
Pels camins del món 