Després d’uns dies de descans a Leh tocava marxar a Diskit per veure el festival de màscares Cham, durant el festival Gustor.
Com que en aquesta época de l’any l’autobús només viatja a la vall de Nubra un dia per setmana, vam haver de buscar lloc en un jeep compartit. I el cert és que vam tenir sort, perquè en el jeep només vam viatjar 4 passatgers en comptes dels 8 o 9 que viatgen habitualment.
Per arribar a la Vall de Nubra has de creuar el Khardung La, un pas de muntanya situat a 5.602 metres, que està considerat com el segón pas per vehicles motoritzats més alt del món. Així que després de pocs minuts d’abandonar Leh, la neu va començar a fer acte de presència embellint el paisatge en contrast amb el cel d’un blau intens.
Al Khardung La, com és habitual, el vehicle va parar, moment en què algunes persones van aprofitar per penjar unes banderetes d’oració. Nosaltres, en canvi, vam aprofitar per fer unes fotos i caminar per entrar en calor…
A partir d’aqui la neu va anar desapareixent fins arribar a la vall, on el clima és menys fred que a Leh, ja que es troba 500 metres més avall.
Després de buscar allotjament, vam anar a donar un tomb pels voltants. I la veritat és que el llogaret ens va sorprendre agradablement, perquè tot i que no hi ha massa coses a fer, els voltants són ben bonics, la gent és agradable i el paisatge de les muntanyes amb el monestir de Diskit penjant, és espectacular.
Informació pràctica
Com anar a Diskit. Es pot anar en bus o jeep compartit. El preu del jeep compartit és de 400 INR per persona i surten des de l’exterior del camp de polo, a les 7:00 del matí, tot i que en realitat surten quan s’omplen. Tarda unes 4 hores en arribar.
On dormir. Ens vam allotjar al Sundune, situat al carrer principal, a poca distància d’on aparquen els jeep, habitació doble amb bany per 400 INR. Altres viatgers ens van recomanar l’Hotel Real Siachen, de més qualitat, així que val la pena mirar-lo també.
On menjar. Si la guesthouse o hotel on esteu allotjats no us ofereix servei de menjars, una bona opció és el petit restaurant tibetà Dolma, situat a pocs metres del Sundune. Regentat per una família nepalí, serveix plats típics com ara noodles, sopes, arròs, dhal, aloo paratha i truites.
Totes les entrades d’aquesta regió les trobareu sota l’etiqueta Ladakh.
Pels camins del món 
Quins records!!!!! Sense cap mena de dubte el viatge a Ladhak va ser un viatge súper especial per nosaltres, potser perquè va ser el primer després d’estar un any donant tombs pel món i teníem por, por d’haver posat el llistó massa alt… però tot el contrari, va ser un gran acert i esperem tornar-hi algun dia!
Una abraçada i a seguir gaudint!
Nosaltres us estem seguint…
Txell i Xavi
Ladakh es una de les regions del món que més m’agraden, no em canso mai d’anar-hi. Te un quelcom especial i és una mica diferent a d’altres llocs. No m’estranya gens que us hagués agradat!
Una abraçada!!
PD: Ufff, com costa accedir a internet. 😦